El sant més popular d’Itàlia, acusat de ser un farsant
a sentència de Joan XXIII, el Papa del Concili Vaticà II, referida al caputxí italià Pius de Pietrelcina (1887-1968), al qual va qualificar d'»engany immens», ha tornat, de sobte, a adquirir rellevància. El problema resideix en què, a diferència de llavors, ara el pare Pio no és només un frare extravagant amb estigmes a les mans (les marques sagnants de Crist a la creu) que li van donar notorietat, sinó que s’ha convertit en el sant més popular d’Itàlia. Un llibre que aquesta setmana ha sortit a la venda a Itàlia apunta que el frare adquiria productes químics capaços de ser usats per mantenir obertes les ferides que van propagar la seva fama d’administrador de dons sobrenaturals.
L’historiador Sergio Luzzatto, professor de la Universitat de Torí, acaba de qüestionar, sense haver-s’ho proposat, la infal.libilitat del Papa, en aquest cas de Joan Pau II, que el 1999 va beatificar el pare Pio i el 2002 el va canonitzar, sempre impulsat per les multituds. És difícil, no obstant, que la pròspera indústria de la santedat noti el cop, perquè, com el mateix Luzzatto diu, «és sant perquè la gent ho ha volgut», i contra això, poca cosa s’hi pot fer. [llegir mes]